A moltes zones de Catalunya, les explotacions agrícoles han anat lligades tradicionalment a l’existència d’una masia, on vivien les persones i famílies que cultivaven les terres i la ramaderia de les mateixes, alhora que s’utilitzava per l’emmagatzematge de les collites. Eren, per aquest motiu, el punt central de l’explotació agrícola i ramadera de les finques en les quals es situaven.

Històricament, són fruit del sentit comú de la cultura rural, que es plasma en la seva directa relació amb el lloc on estan situades i la seva integració en el medi, la seva racionalitat constructiva i l’ús al qual van destinades.

El canvi de l’activitat agrícola, del concepte i forma tradicional de família i de les formes de vida, ha suposat que molts d’aquests edificis masies hagin perdut la finalitat per la qual van aparèixer. Això s’ha degut al fet que, en general, els edificis tenen una vida més llarga que les necessitats per les quals van ser concebuts, projectats, construïts i per les masies en general ampliades i/o modificades.

El nostre grup està immers en un procés de canvi dels usos de les masies que posseïm per permetre la protecció del patrimoni històric, lligat a la seva conservació, i el seu ús, donant la possibilitat a la societat de participar en el gaudi d’aquest patrimoni. Es tracta de compatibilitzar la conservació del patrimoni, que fruit del treball de generacions anteriors ha arribat fins a l’actualitat, amb el seu ús d’acord a les necessitats actuals. Cal ressaltar que aquesta preservació i manteniment de les propietats històriques no és una tasca fàcil, donat que els costos de restauració que suposa són molt elevats. Això ens porta al plantejament, en cada cas concret, de què és el que s’ha de fer amb elles, estudiant, reflexionant i executant aquests usos diferents d’aquells pels quals van néixer.

En aquest programa de manteniment i millora d’edificis en el qual ens trobem immersos, busquem l’equilibri entre els nous usos viables i els valors essencials de la construcció, en particular des del punt de vista històric-documental, arquitectònica i significativa, i la protecció de l’edifici, de manera que pugui arribar a futures generacions, la qual cosa significa treballar per aconseguir unes intervencions racionals en els edificis o conjunts en els quals intervenim.